Transformació i emoció: dos pilars per entendre als nens

Pròleg

Com tots sabem l’educació està sempre en constant canvi, aquest canvi també el podem anomenar desenvolupament. Quan cambiem , aquest canvi està dirigit per l’ambient o està dirigit per factors d’herència, és a dir, en termes més correctes: és aquest canvi fruit de factors exògens o endògens? Existeixen moltes discussions teòriques sobre aquest fet i al llarg del manual veureu la importància de la línea social i cultural del desenvolupament i us endinsareu en diferents factors contextuals, però tampoc deixarem de banda la línea natural del desenvolupament on els factors biològics són de vital importància. 

1. BASES DEL DESENVOLUPAMENT

1.1 Marc conceptual

 

La psicologia del desenvolupament és l'estudi científic del canvi a través de la vida. Aquest camp examina el canvi en una àmplia gamma d'assumptes incloent: habilitats motrius, capacitats per a solucionar problemes, comprensió conceptual, adquisició de la llengua, comprensió moral, i formació de la identitat.

La meva tasca serà relacionar la psicologia evolutiva amb la psicologia de l'educació ja que ambdúes sofreixen canvis evolutius, en el cas de l'educació: el procés d'ensenyança i el procés d'aprenentatge estan en constant canvi.

Aquests canvis es veuen determinats pel desenvolupament psicològic que no és més que:

• Un procés en qual s'aconsegueixen noves funcions psicològiques i està en interacció amb el context.
• El desenvolupament, qualitatiu i continu, es relaciona amb els processos d'aprenentatge.
• Inclou diferents dimensions: la d'àmbit psicomotriu, la d'àmbit socio-afectiu i la d'àmbit cognitiu. 

• El nivell de desenvolupament és proporcional a la capacitat d'autoregular el propi comportament. Aquest aspecte és de caràcter conscient, intencional i voluntari.

A més a més el desenvolupament ens direcciona a créixer i adquirir noves habilitats alguns exemples de com el desenvolupem ens direcciona a adquirir nous trets serien:
-Passar de la conducta reflexa, automàtica regulada per processos biològics interns que tenim quan som nadons a passar a tenir una conducta conscient i autoregulada planificant i prenen decisions.
- Passar de la dependència a la autonomia personal
-Passar de ser un ésser immadur, dèbil, exposat a perills ambientals a passar a tenir un domini de competències per resoldre problemes complexos de manera estratègica.

Existeixen diferents plantejaments de la relació que tenen el desenvolupament i l'aprenentatge:

1. La línia natural del desenvolupament és la referència factors endògens, és a dir a factors interns de cada individu: factors biològics. Exemples: herència, creixement, maduració.
2. La línia social i cultural del desenvolupament és la que fa refèrencia a factors exògens, és a dir factors de l'entorn: factors contextuals. Exemples: historia social, cultura, experiència. 

1.2 Aproximació Conceptual del desenvolupament

Per aproximar-nos més profundament al desenvolupament hem de conèixer les diferents teories que envolten al desenvolupament i així

1. Teoria psicodinàmica (base natural deldesenvolupament de caràcter afectiu- emocional)

2. Teoria conductista (base social del desenvolupament, depenent de l’aprenentatge)

3. Teoria cognitiva (base natural del desenvolupament, depenent de la maduració de les

estructures que permeten l’aprenentatge)

4. Teoria socio-cultural (base social del desenvolupament, depenent de les influencies del

context i de la cultura)

1. Perspectiva psicodinàmica

Teoria psicosexual (Freud)

La conducta està controlada per poderosos impulsos inconscients. Els

impulsos (pulsions) són la peça bàsica de la motivació

 Teoria de l’aferrament (Bowlby)

Els éssers humans posseeixen mecanismes innats d’adaptació per tal de

sobreviure com el de la recerca de la figura de vinculació (aferrament base segura), de la seva qualitat en depèn el futur desenvolupament socioafectiu posterior.

Teoria psicosocial (Erikson)

La societat influeix en la personalitat que es desenvolupa a través d’una successió de crisis (contradiccions) personals

En cada període crític (8 etapes) el subjecte ha de resoldre determinades tasques evolutives, base de la configuració de la identitat i del creixement

 

 

1.3 El paper de l'educació i de l'escolarització

 

 

2. EL DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL I SOCIAL EN L'EDAT ESCOLAR

2.1 ASPECTES GENERALS DEL DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU

2.2 EMOCIONS VS SENTIMENTS

Una de les diferències més característiques entre emocions i sentiments, és que els sentiments són sensacions de intensitat moderada i que tenen una llarga duració, en canvi les emocions són sensacions molt més intenses però de curta duració. 

Alguns exemples d'emocions són: alegria, ira, tristesa, soledat. Alguns exemples de sentiments serien: carinyo,patiment,

Podríem dir que les emocions es provoquen, i els sentiments són les reaccions a les emocions. És a dir, una persona em fa riure molt, em provoca alegria (emoció), seguretat, i per tant, a conseqüència, li agafo carinyo (sentiment) i l'estimo (sentiment).  

 

2.3 CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT PERSONAL I DE GÈNERE. PAPER DE L'ESCOLA 

2.4 DESENVOLUPAMENT I REGULACIÓ EMOCIONAL. L' EDUCACIÓ EMOCIONAL.

3. EL DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR

3.1 Desenvolupament, coordinació i regulació del moviment 

3.1.1 Definicions, fases i bases.
  
Abans de començar a parlar de psicomotricitat, ens seria de gran ajuda per començar a iniciar-nos en el tema indigar sobre algunes de les seves definicions i posteriorment elaborar una definició pròpia destacant els aspectes més rellevants de cadascuna.

Algunes de les definicions que he trobat més destacables són aquestes:

 

I singularment podem veure que quan busquem l'entrada de Psicomotricitat al diccionari de la RAE en trobem més d'una accepció, concretament 3 de diferents: 

1.  Motilitat d'origen psíquic
2.  Integració de les funcions motrius i psíquiques
3.  Conjunt de tècniques que estimulen la coordinació de les funciones esmentades. 

Per tant,  relacionem la psicomotricitat i la definim com  "Tots els aspectes influents en el desenvolupament dels humans, és a dir, aspectes influents de l'entorn (més socials), motors, cognitius, afectius i intelectuals.  

Com hem vist a les definicions, l'habilitat psicomotriu és molt important en el desenvolupament i l'aprenentatge dels infants perquè els permet l'adquisició de destreses perceptiu-motores permetent des de l'expressió del domini del cos fins el control de determinats instruments. Com exemple més clarificador tenim que aprenen a caminar, aprenen a saltar, fan esport, aprenen a copiar grafies,etc. 

Les tres fases de l'aprenentatge psicomotor són:
Fase exploratòria: el nen/a contacta amb el problema a resoldre
Fase de dissossiació: moviments imperfectes, difusos i selecció del moviment. Es fixa de manera progressiva l'hàbit motor.
Fase d'estabilització: automatització de la tasca.

En primer lloc, per a poder parlar de la psicomotricitat, és important entendre les bases biològiques. Per a que un infant utilitzi adequadament les seves capacictats psicomotrius, cal que aquestes bases neurològiques (o bases naturals del desenvolupament) es compleixin: 

• La llei cefalocaudals és la llei  on el desenvolupament progressiu de les habilitats i les destreses va des del cap als peus , és a dir, es desenvolupen abans els moviments dels ulls i del coll que del tronc i per últim les cames. Per exemple: 

• La llei proximodistals és la llei on el desenvolupament progressiu va des del centre del cos cap als membres,més concretament es controla abans el moviment de l'espatlla que el del canell, per últim els dits.  Per exemple:

3.1.2 Aspectes evolutius de la psicomotricitat 

El desenvolupament psicomotor integra aspectes fisicomaduratius i relacionals .
Els aspectes fisicomaduratius, és a dir, els influents en mecanismes interns són per exemple: les lleis biològiques i el nostre "calendari" maduratiu del sistema nerviós. 
Els aspectes relacionals (aspectes interactius), és a dir, influents en mecanismes externs són per exemple: la alimentació, la estimulació, l'aprenentatge i les condicions de vida. 
Aquests dos aspectes evolutius permeten i condicionen el control del cos i el moviment i la fortalesa en l'activitat corporal tenint estreta relació amb l'entorn. 

Ambdòs aspectes permeten el progrès en dues capacitats molt concretes:

1. La independència: el control de cada segment motor per separat
2. La coordinació: l' associació de patrons models. 

Les etapes evolutives 

Aquestes etapes són un recurs descriptiu per a referir-nos a alguns dels grans salts qualitatius que es produeixen en el desenvolupament.

• Primera infància ( 0 a 3 anys)
•  Segona infància (4 a 6 anys)
• Tercera infància (7 a 11/12 anys)
•  Adolescència (12/13 a 20 anys)

Els canvis o aquests salts qualitatius els quals hem anomenat abans, tenen significat i provoquen un canvi en la historia vital del subjecte mitjançant cinc estadis:

1. Estadi impulsiu és condicionat per una activitat motora reflexa, és a dir, una resposta als diferents estímuls: interoceptius, exterioceptius i propioceptius). Exemples:
2. Estadi emocional (fins els 6 mesos), són les primeres mostres d'orientació cap a l'entorn social, apareixen reaccions tònicoemocionals (sonriure, rebuig...) Les emocions són el dominant de les relacions de l'infant amb el  medi ("simbiosi amb el món").
3. Estadi sensoriomotor (fins el final del 1r any), els infants tenen noves possibilitats de la capacitat de desplaçament en l'espai (caminar). D'una altra banda, l'activitat fònica adquireix funció simbòlica, és a dir, capacitat d'atribuir a un objecte la seva representació fruit de la imaginació i a la seva representació  un signe verbal. Aquest estadi destaca per la intensa activitat d'investigació i d'exploració dels objectes que realitzen .
4. Estadi projectiu (més gran d'un any). Aquest estadi destaca perquè l'infant coneix l'objecte a través de la seva acció amb ell. El pensament el projecten mitjançant gestos i comencen a repetir accions, imitar, etc.
5. Estadi de personalisme i valor funcional (més gran de 3 anys). Destaca perquè a partir de la sensibilització davant els altres i la consciència de sí mateix desenvolupen una personalitat polivalent i comencen a ser autònoms.

Aquests dos últims estadis crec que són primordials a treballar en l'escola. 

Algunes de les paraules clau a l'hora de parlar de psicomotricitat són: esquema corporal, domini lateral, tonificació muscular, equilibri corporal, estructuració de l'espai i del temps. 


3.1.3 Fites del desenvolupament de la psicomotricitat i importància en l'edat escolar.

Algunes de les fites més importants a assolir en l'edat escolar són les següents:

• Els alumnes han d'aprendre a mobilitzar les destreses motrius i els processos interns que les determinen.
• L'educació psicomotriu fa referència a questions complexes lligades a l'imaginari individual i col·lectiu, tant el social com el cultural.
• L'aprenentatge necessita molta voluntat i també alta implicació.

El desenvolupament psicomotor del nen és bàsic i necessari per a la seva vida cognitiva i social. Fent activitats on hagi d'utilitzar el seu cos, l'ajuda a descobrir el món, a obrir portes que la ment per si sola no pot descobrir, a aprendre a través de l'assaig - error i adquirir conductes motores que juntament amb la correcció d'un adult competent acaben sent perfectes ajudant-li a millorar molt cognitivament, des de la percepció espacial fins a la capacitat d'aprendre informació teòrica actuant directament i procedimentalment sobre un objecte o situació.
El nen cada cop que evoluciona cap a un estadi psicomotor superior descobreix coses nove i accelera el seu ritme d'aprenentatge. Cada cop que avança descobreix tot un món nou, un món al qual s'ha d'adaptar i del qual pot aprendre moltíssimes coses.

 Exemples d'activitats psicomotrius:

• http://lapsicomotricitatainfantil.blogspot.com.es/p/activitats.html 
• http://www.xtec.cat/~ragusti/psicomot/psicomtr.htm 
• http://psicomotricitateducacio.blogspot.com.es/p/psicomotricitat-lescola.html (molt interessant, pràctica psicomotriu aucouturier).

3.2 Evolució del gest gràfic 

Cal dir que les imperfeccions del gest gràfic dels nens/es no són errors, sinó que expressen una única manera de veure i representar una realitat. 
Ells tenen el poder d'imaginar la seva pròpia realitat i la lliure condició de fer-ho com millor els hi sembli, ja que no només poden representar objectes sinó que també poden representar emocions, i aquestes últimes són molt més ambigues a l'hora de plasmar-les. 
Com a futurs educadors hem d'impulsar i motivar la creativitat dels infants, aportar reconeixement al seu esforç els farà sentir compressos i acceptats. 

Segons els aspectes evolutius, l'infant dibuixa:

• Com pot (motricitat)
• Allò que li interessa (afectivitat)
• Allò que coneix i percep (cognició)
• De forma simbòlica (representació)
• De forma realista (semblança)

El gest gràfic es canviant, és a dir existeixen alguns aspectes que el fan modificable: l'edat i l'experiència de l'alumnat.     

Aquest canvi passa del gargot a la representació ideogràfica i del dibuix a l'escriptura. Aquest aspecte el podem veure concretat en etapes del dibuix infantil, dividides en el següents estadis:

1. Estadi motor o Gargot (1-2 anys)

En aquest estadi va incrementant la coordinació, de manera que l’acció es torna la base de la representació. A més, el moviment del traçat és generalment del tot el braç, cosa que fa experimentar al nen o nena amb moviments horitzontals o circulars. Podem dir doncs, que aquest tipus de gestos són totalment espontanis. Més tard podem començar a notar el seu control Kinestèsic amb el qual desenvolupa el sentit de rotació i transpalció. Per últim, gairebé al final de la etapa el nen/a s’anticipa a l’acte gràfic, és a dir, pensa i diu que vol dibuixar abans de dibuixar-ho.

Els gargots (gests gràfics de caràcter espontani):

-Traçats homolaterals: El braç està completament en moviment i els qui són dretans, dibuixen segments rectes d'esquerra a dreta i a l'inrevés succeeix amb els esquerrans.

-Exploracions (horitzontals o obliqües): Consten de moviments d'anada i tornada, els quans són realitzats simètricament amb les dues mans.

-Traços circulars, positius o negatius: Aquests comencen a ser més flexibles i substitueixen als anteriors. El moviment que es produeix, s'origina o bé a l'espatlla, o per altra banda, pel canell, ja que es combinen entre si.

A més, cal tenir en compte que en aquesta etapa, es donen diverses dificultats en el traç, ja sigui perquè tinguin complicacions a l'hora de dur a terme moviments de rotació o de traslació (és a dir, els manca un control kinestèsic) i també poden tenir dificultats per anticipar-se a la idea que volen representar. Una bona idea per tractar aquest aspecte amb ells pot ser treballant tant la motricitat de les articulacions i músculs, com la creativitat i la relaxació, per tal d'evitar col·lapses i estrés en l'alumnat.

A partir dels dos anys , trobem els gargots amb noms, on es veu un millor domini motor i són més capaços de representar el que veuen, encara que no es sembli a la realitat. El nen dona nom al seus gargots, assumeix que els gargots són una forma d'expressió i que a través dels seus dibuixos genera una reacció en els adults. El nen combina formes reconegudes amb formes que no es poden reconèixer.

2. Estadi representatiu

Realisme subjectiu (2-4 anys) En aquesta etapa el nen deixa d’interessar-se pel seu gest i es preocupa molt més pel resultat i el seu traçat. Així doncs, desenvolupa una millor coordinació oculo-manual, ja que vol seguir la mà tota l’estona per tal de comprovar la correcció del seu dibuix. En aquesta perfecció del traçat podem veure també com té una clara intenció figurativa, ja que vol que sigui un instrument de comunicació. Per últim, destacar que dibuixa allò que li es proper i afectiu, allò que té un significat important per ell.

Realisme conceptual  (4-7 anys)

En aquesta etapa predomina el model cognitiu-conceptual, de manera que hi ha una gran relació intel·lectual amb la realitat, i el nen vol perfeccionar la representació. 
La tendència al realisme va en augment, això està relacionat amb la millora de la percepció d'allò que el nen vol representar. També comença a tractar la perspectiva en els seus dibuixos i comencen a representar tot allò relacionat amb la seva vida personal, experiències i moments importants.

3. Estadi comunicatiu (7-10 anys)

En la següent etapa l'infant presenta una gran comprensió del significat i té una intenció representativa molt més clara amb la manifestació de les seves idees o l’estimulació d’emocions a través de les seves creacions. Comprenen dues dimensions de les imatges graficoplàstiques:

-dimensió objectiva (intenció analítica basada en l’observació.

-dimensió subjectiva (manifestació d’idees, estimulacions de sentiments i emocions a través de creacions personals).

4. Estadi realista (10 anys)

 En aquesta última etapa l’individu presenta un domini complet de les tècniques gràfiques i plàstiques del dibuix (dibuix artístic, dibuix tècnic, representació realista) i té més capacitat d’apreciar la forma tenint en compte proporció, valum i perspectiva. Per últim, en aquest estadi s’incorpora l’expressió creativa i l’apreciació de les arts, en gran part per l’educació rebuda a l’escola.

 

3.3 Construcció de l'esquema corporal

3.3.1. Definició d'esquema corporal

Alguna de les definicions d'esquema corporal que he seleccionat són les següents:

"Organització de les sensacions relatives al cos en relació amb dades aconseguides a partir del món exterior".
Lapierre defineix esquema corporal com "la representació mental que fa el individu del seu cos, la consciència que té de les seves parts i de la seva unitat". També assenyala que un esquema corporal mal estructurat pot portar problemes de caire perceptius, motrius i en les relacions amb els altres. 


A més hauríem de definir conceptes claus com imatge o experiència progressiva. 
Imatge: Percepció conscient del nostre cos, tant global com segmantada. 
Experiència progressiva: física ( impressions sensorials, propioceptives i exteroceptives) i social (interrelacions en l'entorn social). 

És important fer ressò  en com els arriba l'experiència progressiva, tant les informacions com les impressions. A continuació es presenta un esquema resum per veure-ho més clar:

 Quina és la imatge del cos? 

 

 





Com a futurs educadors, és de vital importància que el nostre alumnat sigui coneixedor de les tres imatges del cos ( des de la perceptual fins a la seva imatge emocional, fent un fort ressò en aquesta última, perquè puguin ser persones confiades i segures d'elles mateixes).

3.3.2. Aspectes evolutius i etapes de l'esquema corporal al llarg del cicle vital.

El nostra esquema corporal evoluciona amb gran lentitut durant la infància, però, curiosament l'infant coneix el seu cos abans de conèixer el món que l'envolta. 
L'etapa preescolar i escolar són bàsiques en aquesta evolució de l'esquema corporal i aquest esquema corporal ha d'estar completament format als 11/12 anys (segons Vayer).

Per conèixer les etapes de l'esquema corporal de manera més entenedora, adjunto una taula on es detallen els ítems més rellevants de cadascuna de les etapes segons diferents autors, concretament Vayer, Le Boulch i Ajuriaguerra. Copio a la part inferior de la imatge l'enllaç trobat perquè el lector del meu manual pugui veure la informació de manera més àmplia.

http://pt.slideshare.net/carmenburbano/etapas-del-esquema-corporal

  3.3.3. Funció reguladora de l'esquema corporal

La funció reguladora de l'esquema corporal perseva que hem de tenir en compte diferents aspectes i portar-los en bon funcionament i tenir un esquema corporal ben definit:

1. Consciència i regulació del cos:

Tenir percepció i control del propi cos, tenir una imatge positiva d'un mateix, saber regular el propi moviment, etc. A l'hora de recolzar el cos, hem d'aconseguir tenir un bon equilibri postural alhora que hem de tenir una lateralitat ben definida i automatitzada. A més a més, per tenir consciència i saber regular el nostre propi cos hem de ser capaços de controlar la respiració i de relaxar-nos voluntàriament, i tenir un control i equilibri de les pulsions o inihibicions estretament associades a l'esquema corporal.

2. Representació del temps:

Existeixen diferents tipus de temps els quals hem de tenir en compte per saber percebre els intervals dels temps, és a dir, l'ordre i la durada de les accions, o més ben dit saber estructurar temporalment.
Els diferents tipus de temps relacionats amb l'esquema corporal són:

• Temps psicològic, on s'ha de tenir consciència de la durada interior de les nostres accions motrius.
• Temps físic, on hem d'apreciar el temps pels diversos instruments culturals: calendari, rellotge i les estacions de l'any.

• Temps fisiològic, o col·loquialment dit com a "rellotge biològic" i és el que permet la regulació de les necessitats orgàniques com per exemple: dormir, llevar-se, esmorzar... 

3. Estructuració espai - temps:

Com ja hem dit el temps és un factor a tenir en compte a l'hora d'aconseguir un esquema corporal ben definit, a més a més, l'espai és un altre factor a tenir en compte i vull destacar la relació que tenen aquests dos.

• La representació de l'espai on classifiquem dos tipus d'espais:

-Espai pròxim: diferenciació del nostre cos envers l'entorn, és a dir afirmem que el cos ocupa un lloc en l'espai.

-Espai remot: diferenciació d'espais que el cos pot ocupar en funció de les possibilitats motrius autopercebudes (espai operant).

• L'estructuració temporal és important per la inducció rítmica, la discriminació cognitiva i l'execució motriu.
• Hem de tenir en compte la presa de consciència de les relacions amb el temps, com per exemple: l'espera, els moments, la simultaneïtat i la successió.
• Regularitat i alternança del moviment.

Per contra, un esquema corporal mal definit comportarà un dèficit en la relació subjecte-món exterior. Seguidament, explico els tipus de dèficits que pot comportar i les seves característiques per així entre tots el lectors del meu blog aconseguim evitar aquesta situació en el nostre futur alumnat. 

1. Dèficit perceptiu: dificultats amb l'estructuració espai-temps. Per exemple: orientació en l'espai, atenció als límits del temps de les activitats,etc).
2. Dèficit motor: poca destresa, poca coordinació dels nens/es.
3. Dèficit afectiu: inseguretat, baixa autoestima, violència i agressivitat.

A continuació adjunto un enllaç molt interessant sobre un projecte educatiu realitzat i proposat per una mestra que em sembla molt interessant, i m'agradaria compartir amb tots els que llegiu el meu blog. La finalitat d'aquest projecte és el autoreconeixement de l'alumnat del seu propi cos a través d'activitats que desenvoluparan les seves capacitats motores, les seves emocions també i permetran i col·laboraran en la seva definició d'un bon esquema corporal.   http://blocs.xtec.cat/coneixo/

4.EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU I LINGÜÍSTIC

4.1 Desenvolupament del pensament: cognitivisme de Piaget

Piaget parla de desenvolupament com a font de coneixement ja que es va centrar les seves investigacions en la intel·ligència i el desenvolupamemt de l'intel·ligència en les funcions cognitives.

Per conèixer millor els ideals bàsics de Piaget realitzaré un quadre resum on inclouré els ideals més rellevants, el podreu veure a continuació:

4.1.1 Teoria del estadis de Piaget

La teoria de Piaget i els estadis es pot veure reflexada a la següent imatge:

Teoria dels estadis

A continuació, us adjunto també un vídeo realitzat per estudiants universitaris de la Universitat Autònoma de Baja California on s'endinsa molt més en la teoria cognitiva dels estadis de Piaget. L'he trobat d'interès pels exemples que dona sobre cadascun dels estadis.

 

4.2 Desenvolupament dels processos cognitius bàsics

4.2.1 Què vol dir cognició? Amb quins aspectes la relacionem?   

"Conjunt de processos intel·lectuals pels quals un individu adquireix informacions sobre l'entorn i les elabora per mitjà de la percepció, el record, la imaginació, la comprensió, el judici o el raonament". (Definició de la pàgina TERMCAT) 

"Conjunt de processos psíquics relacionats amb el processament de la informació a partir de la percepció, la memòria, la representació de conceptes, el llenguatge i les funcions executives" (Definició de la Enciclopèdia de la salut)

 Quan parlem de cognició ho relacionem amb:

Els processos cognitius bàsics són un conjunt de processos mentals que tenen lloc entre la recepció d'estímuls i la resposta a aquests. Mitjançant aquests processos l'imput sensorial és transformat, reduït, elaborat, emmagatzemat, recobrat o utilitzat.

Em sembla interessant inserir aquest enllaç http://www.efdeportes.com/efd54/cogni.htm escrit per un professor d'Educació Física on aposta per un model d'aprenentatge de l'educació física de caire cognitiu, és a dir, aconseguir que els alumnes mitjançant l'esport aprenguin a pensar. Proporciona activitats molt interessants i em sembla un projecte molt interessant a tenir en compte a les aules educatives. 







A més, existeixen molts jocs de memòria i de percepció que ajuden a despertar l'atenció de l'alumnat i que desenvolupen les seves habilitats cognitives. Personalment, a l'escola on treballa la meva germana, els nens en el seu horari escolar tenen una assignatura que es diu escacs que a més realitzen en llengua anglesa. Em sembla una gran idea incorporar una assignatura d'aquest tipus a les escoles perquè exerciten molt les habilitats cognitives jugant a escacs: observació, l'atenció i la concentració, la memòria, l'anàlisis, càlcul, l'opció la comparació i l'elecció, la ressolució de problemes i aprenen que per resoldre un problema primer han de pensar.
A més a més, s'ha de fer ressò dels escacs perquè segons un article que he llegit benefecia la inteligencia emocional; i com hem vist amb anterioritat a altres temes educar emocionalment als nostres alumnes és de vital importància. Aquí us adjunto també el document on específica aquesta doble via positiva vers els escacs: http://www.enciclopediasalud.com/categorias/psicologia/articulos/el-ajedrez-beneficia-la-inteligencia-emocional-en-los-ninos-y-adolescentes



4.3 Desenvolupament del llenguatge i alfabetitzadors múltiples

4.3.1. Per a què serveix el llenguatge?

• El llenguatge té una funció comunicativa: és un instrument per comunicar-nos, ens serveix per establir relacions socials. Aquesta comunicació de la qual parlem s'inicia en el moment de néixer. 
• Afavorir el desenvolupament intel·lectual ja que permet expressar idees estructurant el pensament. A mesura que el nen/a aprèn noves paraules pot desenvolupar un pensament més abstracte i deslligat de l'ara i l'aquí. 
• El llenguatge té una funció comportamental: Establir interaccions comunicatives és un procés bidireccional entre pares i infants. Els adults poden aconseguir un comportament adequat mitjançant el llenguatge. I finalment és important perquè el llenguatge modifica el propi comportament del nen i el dels altres (autoregulació).

Els humans han de desenvolupar quatre tipus de coneixements en el desenvolupament de la competència lingüística:

1. FONOLOGIES. Unitats bàsiques del so (fonemes).
2. SEMÀNTICA. Significats i símbols.
3. SINTAXI. Regles gramaticals per a combinar paraules
4. PRAGMÀTICA. Habilitats per a comunicar-se eficaçment.

L'evolució d'aquestes competències lingüïstiques es pot dividir en dos periodes:

balboteig

 1.Període prelingüístic o preverbal (0-2 anys).

En aquest període els infants ofereixen expressions vocals com el balboteig i també expressions verbals com la ecolàlia. 

Més concretament, el balboteig que presenten és constant amb control auditiu, corbes d'entonació, ritme i to de veu variades i imiten sons. Pels que no sàpiguen el que és la ecolàlia, "és la repetició d'una paraula o frase que acaba de pronunciar una altra persona".

 2. Període lingüístic o verbal ( a partir del tercer any de vida)

 En aquest període lingüístic o verbal, abans d'expressar-se, comprenen. El llenguate és seqüencial:
Parla telegràfica-->Vocabulari i semàntica --> Gramàtica --> Pragmàtica (diàleg i conversa).


4.3.2 Factor que influeixen en el llenguatge i estratègies per l'adquisició d'un bon des. del llenguatge

Hem de tenir en compte els diferents factors que influeixen en el desenvolupen del llenguatge del nen/nena, com bé observem a la imatge aquests factors poden ser de dos tipus: factors biològics o com amb anterioritat hem après factor endògens, és a dir pertanyents a la línea natural del desenvolupament , o factors contextuals o socials (factors exògens) pertanyents a la línia social i cultural del desenvolupament.

Recomanacions de vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=sZYD9UsiX8A&list=PL6o7tGbhqOPG8pmAjWb9O856AaV18zaIj
   

A l'hora de parlar del desenvolupament del llenguatge hem de tenir en compte que no tots els infants aprenen el llenguatge de la mateixa manera, segueixen ritmes i procediments diferents. Els infants aprenen el llenguatge participant en intercanvis lingüístics.A més a més, pot passar que en la nostra aula ens trobem casos de nens amb dificultats en el llenguatge. Que passa quan es tenen aquestes dificultats? Que els nens/es tenen dificultats en la capacitat comunicativa i això comporta dificultats en altres àrees de desenvolupament.
Des de ben petits existeixen algunes estratègies per per a ajudar a adquirir un bon desenvolupament del llenguatge als més petits. Aquestes estratègies les podem dividir en:

• Estratègies per millorar la interacció: observar, esperar i escoltar, mostrar interès, seguir la iniciativa del nen/a imitant i interpretant els actes del mateix. 
• Estratègies d'adaptació i ajuts formals del llenguatge: oferir un vocabulari adequat al nivell de l'infant, pronunciar frases curtes, parlar poc a poc, aportar una entonació agradable, parla de manera entenedora i clara, donar reforços visuals i gestuals. 
• Estratègies educatives implícites: com a educadors existeixen algunes estratègies com: utilitzar frases inacabades, valorar positivament el que fa i diu el nen, repetir el que diu el nen donant el model correcte, ampliar les seves expressions expandint enunciats, fer correcions implícites, etc...
• Altres estratègies: Podem ajudar al nen creant situacions d' intercanvis lingüístics per exemple compartint amb el nen/a situacions de la vida quotidiana, jocs, trencaclosques, contes, etc.  També podem recolzar al nen creant un clima de seguretat i confiança donant més importància a la comunicació que a la correció formal i no forçant situacions. 

 4.3.3 Pensament i llenguatge

En la visió de Piaget, el llenguatge il·lustra els esquemes existents, però no té funció significativa en el desenvolupament cognitiu, ni ajuda a l'infant a construir noves estructures. Distingeix la parla egocèntrica que no es dirigeix a ningú ni s'adapta per a la comprenssió de l'altre. 

En la visió de Vygotski, la parla egocèntrica reflexa la transició del raonament prelingüístic al verbal. Aquest tipus de parla és "privada" o "d'un mateix/a" i té la funció d'ajudar a l'infant a controlar el seu comportament i a resoldre problemes. La parla passa d'una dimensió social a la dimensió privada i després es "clandestinitza" transformant-se en parla interna, complint sempre la funció de sistema d'autodirecció cognoscitiva. 

4.3.3.1 Adquisició del llenguatge

 Els factors que influeixen en l'adquisició del llenguatge són els següents i a més presento una manera d'actuació per parts dels mestres.

4.3.3.2 Autoregulació a través del llenguatge

 Els factors que influeixen en l'autoregulació del llenguatge són els presentats a continuació en la taula i a més, presento unes maneres d'actuació per parts dels docents als discents.

5.REFERÈNCIES

-Pàgines web:
http://www.psicomotricidad.com/
http://www.bebesymas.com/desarrollo/dibujo-infantil-el-garabato-y-sus-fases
http://pt.slideshare.net/carmenburbano/etapas-del-esquema-corporal
http://www.cosasdelainfancia.com/biblioteca-psico06.htm
http://www.termcat.cat 
http://wordreference.com
http://youtube.es
http://google.es/images
http://wikipedia.es


-Documents:

Alteracions en el desenvolupament del llenguatge , Pilar Jané, Coorporació Parc Taulí, 17 de novembre de 2010.

Material didàctic de l'assignatura "Aprenentatge i Desenvolupament I", Universitat Autònoma de Barcelona.